“If music was the food of love, play on”

Hello everyone, welcome back to my blog!!

Today I’m talking about music.

Music is one of my favourite and important things in life. It has cheered me up when I need it, has expressed my inner feelings when I was not able to describe them, has pushed me further when I was exercising and made me feel sadder when I was melancholic. But I bet everyone has heard their story or a chapter of their life in songs. Today I’m showing you my favourite songs bands and what they mean to me. The journey of my music. So stick with me if you want to learn new songs or just know a little bit of myself. Click to the coloured names and a new window will pop up with the song.

Hola a tots, benvinguts un dia més al meu blog!!

Avui parlarem de música.

La música és una de les coses més importants i preferides de la vida. M’ha animat quan ho necessitava, ha expressat els sentiments més íntims quan no podia descriure’ls, m’ha empès quan necessitava motivació i m’ha fet sentir més trista quan estava melancòlica. Però n’estic segura que has escoltat la teva història o almenys algun capítol en alguna cançó. Avui us mostro les meves cançons preferides, bandes i que signifiquen per a mi. Una mica el recorregut durant aquests anys. Per tant, seguiu llegint si voleu conèixer noves cançons o conèixer una mica més de mi. Clica als noms en color i una nova finestra s’obrirà amb una cançó.

The first moment that I remember being interested in music was when I was in school and I started listening to comercial music that you can listen on the radio. That was when Lady Gaga showed her Just Dance i Poker Face  OMG… those times… But yes, I was like everyone in that time | El primer moment que recordo en estar interessada per la música va ser quan anava a l’escola i començava a escoltar música comercial que pots escoltar a la ràdio. Era quan Lady Gaga va treure el Just Dance i Poker Face  Mare meva… quins temps… Però sí, era com tothom en aquell temps. 

Later then, I started listening to my dad’s music, that was rock music like The Police, Guns’n’Roses, R.E.M, Oasis, U2, Scorpions … and I loved it! I always had been hearing these music in the car or at home but never cared. And after that time I was like the hugest fan of this kind of music and If you search for one of my playlist on Spotify (C*) you can see some oldies that I added on this playlist like Pink Floyd on 2011.. I mean I was 12. And I started playing the guitar as well. But yeah this chapter moved to Indie music | Més tard, vaig començar a escoltar la música que li agradava al meu pare, era rock com The Police, Guns’n’Roses, R.E.M, Oasis, U2 , Scorpions … i m’encantava! Sempre havia sentit aquesta música al cotxe però mai m’havia interessat. I després d’aquest temps era molt fan d’aquest tipus de música i si busquen a una de les meves llistes a Spotify (C*) podràs veure una de les més velles que vaig afegir que era de Pink Floyd al 2011.. vull dir… tenia 12 anys. I també vaig començar a tocar la guitarra. I això em va portar cap a la música Indie.

I was starting to feel more emotional and sad and you know teenager things and I found some songs that weren’t rock and neither pop. I started listening to Death Cab For Cutie, Arctic Monkeys, The Kooks, Bon Iver… and I found that they had something in common, they were called Indie bands. Because yes, Arctic Monkeys were Indie before a bunch of  people started listening to them with R U Mine? and other mainstream stuff …so you don’t know what is being indie if you’re on of them.  | Vaig començar a sentir-me més emocional i trista com als adolescents els hi passa i vaig trobar cançons que no eren rock ni pop però descrivien el que em passava. Vaig començar a escoltar a Death Cab For Cutie, Arctic Monkeys, The Kooks, Bon Iver… i vaig trobar que tenien quelcom en comú, eren anomenats bandes Indie. Perquè sí… Arctic Monkeys era indie abans que un munt de persones comencessin a escoltar-los amb R U Mine? i cançons més mainstream.. així que no saps què és ser Indie si ets un d’aquests. 

Moving on… Indie ment a lot to me, was my mindset and my lifestyle for a while. My most melancholic and nostalgic moments were always companied with Radiohead, The Maccabees, The Last Shadow Puppets, Jake Bugg and of course The Vaccines. This lasted until last year | Seguint amb la història… Indie significava molt per a mi, era el meu estil de vida i actitud durant un temps. Els meus moments més nostàlgics o melancòlics estaven acompanyats per Radiohead, The Maccabees, The Last Shadow Puppets, Jake Bugg i per suposat The Vaccines. Fins l’any passat.

Right now I still listen to these songs but… aren’t my life. Because now I have a lot of stuff in my head, a lot of stories and important things running on my mind. So I don’t need sad songs or thinking about what the lyrics are saying because it gets me worse. So now I’m on the stage of listening classical and instrumental music when I can be relaxed or focused on my things or just to not think about anything. Some exemples can be Downton Abbey soundtrack, Pride & Prejudice soundtrack and some classicals like Chopin and Liszt are my favourites. Somehow I’m still on the romanticism side like always, I know I belonged to that epoque more than the 20’s because I always enjoyed the 20’s. The party, the flappers, the artists and just the freedom vibes. I still listen to 20’s artists like Cole Porter  or Gene Austin | Ara mateix segueixo escoltant aquestes cançons però… no són la meva vida. Perquè ara tinc un munt de coses al meu cap, moltes historietes i coses importants que volten a la meva ment. Així doncs no necessito més cançons tristes o pensar en la lletra que em pot fer sentir pitjor. Ara estic en l’etapa d’escoltar música clàssica o instrumental per estar més relaxada, concentrar-me en les meves coses o per simplement no pensar tant. Alguns exemples poden ser la BSO de Downton Abbey o la BSO de Pride & Prejudice  o compositor com Chopin i Liszt que són els meus preferits. D’alguna manera segueixo en el meu estil típic del Romanticisme , que sé que hi formo més part que la dels 20, els quals sempre m’han encantat. La festa, les flappers, els artistes i simplement el sentiment de llibertat. Encara escolto música dels anys 20 com Cole Porter  o Gene Austin

Talking about historical music, I’ve always been a huuuuge fan of the 50’s/60’s music and fashion. I love a good vintage dress and the doll hairstyles that women wore. I felt in love with Grease and then followed with the series Mad Men. I always listen to Mad Men soundtrack and Skeeter Davis among other popular songs like Sherry or Bobby’s Girl. And right know I’m just loving listening to vinyls and I’m hopping to get some oldies soon so if you know any market where they sell antiques, tell me 🙂 | Parlant de música històrica, sempre he sigut una graaan fan del la música i moda dels 50/60. M’encanta un bon vestit vintage i un pentinat de nina que les dones portaven llabors. Em vaig enamorar amb Grease i he continuat amb la sèrie Mad Men. Sempre escolto la BSO de Mad Men i Skeeter Davis entre altres cançons populars com Sherry o Bobby’s Girl I ara mateix m’encanta escoltar música en vinils i espero aconseguir-ne d’antics aviat, si en sabeu d’algun mercat on en venguin, digueu-m’ho 🙂

The truth is I didn’t know what to write about this week but I wanted to explain you something important to me like music. This is the journey of my music taste and also my feelings if you can analize what I’ve been saying. Someday I will talk about it. But for now I end this post with a beautiful poem (or that’s what I think) that I wrote when I was 13 | La veritat és que no sé perquè he escrit aquest post però volia explicar quelcom important de mi com és la música. M’ha sortit del cor. És el viatge del meu gust musical i també dels meus sentiments com has pogut veure si analitzes el que he anat dient. Algun dia en parlaré. Però per avui acabo aquest post amb un poema bonic (o això crec) que vaig escriure quan tenia 13 anys.


Music my loyal friend, the one that accompanies me every day. Without you I don’t know what I would do, boring could do.

With you everthing is different, you make me feel more than one feeling. The wind blows the words but they remind on my mind.

The ones that make you sound, have a gift, and even a newborn listens to you. Sometimes it’s hard to get the tune, of the songs I sing with all my heart.

The paper sheet, notes written by a inkwell. The harpist can read you and you bloom between the notes of a guitarist.

You’re opera, flamenco even a canadian sings you, with a suitable compass written for a cast.

You’re also rock’n’roll, a trumpet tuned in B flat, emotional tears poured in a puddle.

It doesn’t rhyme in english because it was originally written in catalan so I recommend you watching the original.


Música, la meva fidel amiga, la que m’acompanya nit i dia. 

Sense tu no sé que faria, la vida avorrida seria.

Amb tu tot és diferent, em fas sentir més d’un sentiment.

Les paraules se les endú el vent, però romanen a la meva ment.

Els que et fan sentir, tenen un do, fins i tot t’escolta un nadó.

A vegades em costa ficar-me a to, de les cançons que canto a tot pulmó.

La partitura de paper, notes escrites d’un tinter. 

Et llegeix un arper, i brolles entre les notes d’un guitarrer.

Ets òpera, flament, et canta un canadenc, amb un compàs condecent, escrit en un elenc.

També ets rock’n’roll, trompeta afinada en si bemoll, llàgrimes d’emoció abocades en un toll.


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in: Logo

You are commenting using your account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s